Han parlat molts i ara tots callen...
La llengua té sempre que dir quan t’ataquen
i ara, un de sol els sotmet a ses bravatades.
Amb raó o sense raó no vol ser acusat i
ataca...
Potser posant-hi el crit, quasi, quasi
esgarip
els espanti i si té temps desborrar paperam
a ell ben lluny el trobaran de culpable...
Deixaren que fes l’all i oli i hi suquessin
el pa
i ara que el pot ja s’acaba...ai, déu meu,
tots a córrer per tornar-hi a sucar les
engrunes
que per les parets del morter han quedat.
I si aquest n’ha fet bossa i en caverna ja la té,
buscaran un espeleòleg que descobreixi el
pastel
All i oli o maionesa, tant fa, que n’hi hagi
per ells.
Per xo criden amb desvari ... I ells sols
s’han descobert!!
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 15-3-16.
