foto del blog de l'-assumpta- secrets compartits
14 - 8 -09
Dos caragoles de mar per núvol xuclades,
amararen en tija d’un camp de blat.
Quan el sol naixent portava flors rosades
ensenyaren el contrallum dels seus caps.
El sol digué : - Com és que a mar son amagades
vostres closques irredents i ara traieu cap?
- Hem vingut a terra a besar nostres germanes
que aquí sols punxen i enyoren ser-ne cards.
Voldríem que sa flor en fos bona, comestible
que trenques motlles i a naltres s’assemblés,
joioses alegrant gerros d’altars de Déu.
