COLLINT EN TEMPS PASSAT... aquarel·la

COLLINT EN TEMPS PASSATS
2 – 9 – 10

Decebut,

de tot el seu fer

es considerava un No Res,

per que de tot hi hagi.

Amb el cap cot

mirant un terra perdut

- passos esborrats de sa vida -

arrossegava el calcer

com empenyut per vents contraris

i sense cap pressa.

A la crossa dels records

les mans resseques li contaven

els últims vents insuportables.

Sa baluerna, arbre ressec,

amb pollancs arrencats

amb plena vida

i xerracades les il·lusions

podia veure els ressecs

amb records de saba

que ja no aprofitaria.

Davant la font de l’últim raig

bevia l’amargor intensa

d’un seure quan cames no poden

i el cap vol marxar

envers la sínia fèrtil

que un dia cuidava

i, ara, solament el ruc

feixuc i coix sirgava

rodant, buscant un perdut instant

en el raig dels catúfols

plens d’una aigua

que ja no feia meravelles.
ANTON.-T.E.-8-12-15