27.- ELS SONS DINS L’ESTANY...
............................. salms de l’amor
I dins l’estany els peixets corren com esperitats
com sent-ne viu teclat de piano inventant melodies...
Cadència en el bellugueig incessant
mostrant lletres que es mouen i s’uneixen paraules.
Sons que reverteixen en harmonies difuses
com fullam en bosc que es despulla
caient i enlairant-se en el moviment de l’estany
revolant tot l’entorn en màgic naixement...
Palometes bellugones que llencen petons al aire,
notes breus i allargassades, colpidores,
estremint-se, estenent-se, implantant-se,
fent-se melodia en l’estany que es concreta
en el moure, en el so, en la visió
d’un espectacle que mai acaba i de continu es modifica
com instant en carrusel de successions
on viuen i acaben havent dat seu profitós viure.
Peixets menuts, nostres idees
en nostre estany del viure
es belluguen fent ses melodies
que uns escolten, altres callen,
altres neguen,altres rebutgen,
altres assumeixen. altres dispersen,
altres... I nosaltres les estimem ?
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)