17 – 3 – 09
S’havia d’acostumar a entendre
que n’hi havia que tenien ma dreta
i una preciositat de ma esquerra.
Ell sols tenia mans de treball.
No podia anar en lloc així,
no podria empènyer amb una
i aixecar amb l’altra
com feien els que tenien privilegi.
Ja feia prou d’anar per la dreta
mirant de no destorbar a ningú,
no fos cas que es presentés
el que tenia ma esquerra
i el senyalés per sempre amb la dreta.
Aleshores, si que per la dreta aniria
sense justir ni un xiscle de veu.
S’havia d’acostumar a entendre
que n’hi havia que tenien ma dreta
i una preciositat de ma esquerra.
Ell sols tenia mans de treball.
No podia anar en lloc així,
no podria empènyer amb una
i aixecar amb l’altra
com feien els que tenien privilegi.
Ja feia prou d’anar per la dreta
mirant de no destorbar a ningú,
no fos cas que es presentés
el que tenia ma esquerra
i el senyalés per sempre amb la dreta.
Aleshores, si que per la dreta aniria
sense justir ni un xiscle de veu.
Tornem a emprendre la marxa desprès d'uns dies en que la grip en manifestacions de tos i desgana m'ha atacat, sembla ser ja va de baixa i les ganes de ser aquí retornen.Anton.
