Avui, dia 13 de juny fa un any varen pujar les escales de casa nostra en Joan i la I.Pilar... Quina sorpresa,
oh sabia, però el sentiment del encontre real importa i destornilla l'afecte de la coneixença viva.
Eren els primers BLOGAIRES ( AENCESADELLUM)que coneixia amb sa presència física ...El contacte primer de la ma i uns petons a galta i abraçada al cos... Un ritual que segella el dir : -Ara si que et conec...!!!
Recordant aquell moment inserto aquest TRENET que vaig fer amb l'intenció de llegir-lo donat-los la benvinguda i la emoció em va traïr... No vaig poder. La TERESA la mestressa va dir-nos. PER QUÈ NO HO LLEGEIX... QUE... i així ho va fer la PILAR... encara sento la sedosidat de la seva veu plena d'harmonia.
El record em torna enrrere amb tot el que comporta.... Callo, què he de dir ? Avui el TRENET NO VOL SORTIR... PERDONEU SI US HAVIA DE PORTAR A ALGUN LLOC CONCRET.
T. E. i anton.
Si el voleu esoltar en la veu de la Pilar, ella m'ha facilitat l'arxiu. GRÀCIES.
12 –
6 – 11
Al
sofà de llar fa migdiada
la
menuda amb flassada tapada.
Somnia...
Entra
el sol per la finestra...
Damunt
d’ella canta orquestra
simfonia.
S’ha
plantat allà a la porta.
L’escala
a sos peus importa,
allí
camina.
Vesteix
falda revolera
al
seu front la diadema
la
pentina.
Als
escalons peuets repica.
de
puntetes roda, rellisca,
neguit
tria.
I
saltant regira i balla
i
veu canta, il·lusió esclata
en
sa fira.
Al
barandat asseguda
impulsa
roda moguda
que
avall revira
Veloç
com ocell vola...
El
cercle avall cola
fantasia...
Salta
amb gràcil seguici
relliscar
és el seu vici.
Ha
finit via.
Son
viatge...allí acaba ?
Comença delicada
la
ballarina
El
portal omple gentada
que
s’entusiasma,... Callada
se
la mira.
I
vals revola la faldeta.
Les
mans son papalloneta.
El
cabell gira....
La
gent abans silenciosa
aplaudeix
la dolça rosa...
Somriu la vida.
.......
Baldufa
del temps. Menuda,
per
dins teu encar belluga
ta
establia...
No
paris, roda que roda...
De
pàgina llegeix la coda
És
ta vida.
