14.-14-1-23
La
pedra que cap mall l'esclava,
els
deus la feren eterna
i
sempre era jove,
per
ella, el temps no li contava...
El
ventijol l'amorosia,
la
pluja la netejava
i
el sol li deia:
-Cada
dia n'ets més guapa...-.
Però
un dia una tempesta
la
descalçà i rodolà fins al barranc
i
la jove que era bandera dalt,
preciosa
i guapa...,
avall
al barranc feia nosa...
feia
resclosa a l'aigua...
i
aquell humà que la alabava dalt...
baix
amb pólvora malsana
l'asclà
a trossos
i
ja no es parlà de la pedra,
tot
era reble
que
a fons de marge es guardava...
No
hi ha res etern,
tot
quan comença,
un
dia acaba,,,
DE
REBAIXES 23.- ANTON.- T.E.- 14-1-23
