Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris foc. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris foc. Mostrar tots els missatges
dissabte, 2 de desembre del 2017
divendres, 2 de desembre del 2016
TINC FOC...aquarel·la
Tinc foc al meu bosc...
Vol que el vegin cremar.
L’aigua s’aparta per no fer-li mal.
S’han posat d’acord...?
Son amics, es comprenen,
saben el que vol l’altre...
Un vol netejar les deixalles,
l’altre entén la lluita
que comporta la superació.
Son amics i tant diferents
que el seu ajut és aquietar-se
i mirar i respectar la bogeria de l’altre.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 27-11-16
dilluns, 8 de febrer del 2016
EL FOGARDAL...aquarel·la xinesa
15 – 7 – 09 El fogardal el tenia davant
calentejant la fredor seva.
La mare torrava el pa
senzill, lluint en torradora.
amb espetecs de brases atiades
amb molls de ferro colpejant
el ressec tronc es rostia
com tocino dalt la bancada...
Ell, tot foc i cendra
i jo content d’assaborir-ne el flam
que em parlava de pa calent.
El plat groc a ma plena el suportava
amb un raig d’oli fent rosta molinera
Trencava a bocins en plat a falda
i la boca consumia les orelles
fetes llesques d’un pa de blat.
entre foc i gana mastegada
Minvant la fredorada haguda
en aquell cos tendre que poc deia
i sense demanar acomplia
el seu somni de pujar
amb el fum per la fumera.
Somnis que el braseral clamava
amb son groc i roig de congruència
i és que mirar el flam,el flam se’t enduia
amb moure sinuós,bram de llengua
que de boca surt i no s’ofega.
Quina satisfacció aquella menja
Que amb porró dalt taula ple de negre
amb ma alçant –se el broc que raja
el collia com a germà gran
que t’aconsella i et consola del fred passat
en la cruel nevada.
amb un raig d’oli fent rosta molinera
Trencava a bocins en plat a falda
i la boca consumia les orelles
fetes llesques d’un pa de blat.
entre foc i gana mastegada
Minvant la fredorada haguda
en aquell cos tendre que poc deia
i sense demanar acomplia
el seu somni de pujar
amb el fum per la fumera.
Somnis que el braseral clamava
amb son groc i roig de congruència
i és que mirar el flam,el flam se’t enduia
amb moure sinuós,bram de llengua
que de boca surt i no s’ofega.
Quina satisfacció aquella menja
Que amb porró dalt taula ple de negre
amb ma alçant –se el broc que raja
el collia com a germà gran
que t’aconsella i et consola del fred passat
en la cruel nevada.
ANTON.- T.E.- 8-2-16
diumenge, 23 d’octubre del 2011
FOC, FUM, CENDRA... aquarel·la de l'Anton.
20 – 10 – 11
La sang vessa del cel
fum, foc, cendra.
Es crema la vida,
vida tranquil·la d’arbres.
Diuen que fan justícia,
Cremant... !!!
Ensordeix el volcà,
la cullera tot ho destroça.
I al arbre ja desfullat
sols li queda...
Quina pietat ?
La pluja no hi és a temps
de revifar la saba.
..........................
Era trist tantes morts,
Per quina causa ?
Per que no bufava
el vent tranquil de la paraula ?
...............
Pilar ha dit...
...............
Pilar ha dit...Arbre que cremes
ajudat pel baf d’un vent enverinat;
en llit de cendres
cauen les teves branques.
Com grans cucs negres
plouen del cel guspires,
danyant–te les arrels.
La terra plora i,
els llops udolen,
al seu amagatall.
ajudat pel baf d’un vent enverinat;
en llit de cendres
cauen les teves branques.
Com grans cucs negres
plouen del cel guspires,
danyant–te les arrels.
La terra plora i,
els llops udolen,
al seu amagatall.
dissabte, 4 d’octubre del 2008
107 - LA TERRA HA PREPARAT REIXA
FOTOS ALBUM PICASA - MARIONA.4 - 10 - 08
La terra ha preparat reixa ben armada
veient que el cel enfurismat ja parla
enfosquint el sol que abans brillava.
Preveu una gran collita de pedra blanca,
que remenada amb ma de fel amarga
caurà sobre i sens pietat i sense calma
rematant com pastor amb ona la cabra
que no vol creure i mossega herba blana
Ai, que tot fa por. Que el sol ja no marca
la lluïssor calenta i la claredat diàfana
i s’ha amagat per no entristir-se amb la rafugada.
Vine, vine, sol, solet, vine, vine, crida i clama
que no facin malfet eixes mantes de llana
que enviïn el pixum fluix en lloc de cagarrinada.
I tots estarem contens gaudint la bonança
I el sol tornarà a lluir... Aneu-se’n cap a casa
i aboqueu a dins la mar si vos sobra perolada
sols les ones brincaran i us desfaran pedra glaçada.
------
veient que el cel enfurismat ja parla
enfosquint el sol que abans brillava.
Preveu una gran collita de pedra blanca,
que remenada amb ma de fel amarga
caurà sobre i sens pietat i sense calma
rematant com pastor amb ona la cabra
que no vol creure i mossega herba blana
Ai, que tot fa por. Que el sol ja no marca
la lluïssor calenta i la claredat diàfana
i s’ha amagat per no entristir-se amb la rafugada.
Vine, vine, sol, solet, vine, vine, crida i clama
que no facin malfet eixes mantes de llana
que enviïn el pixum fluix en lloc de cagarrinada.
I tots estarem contens gaudint la bonança
I el sol tornarà a lluir... Aneu-se’n cap a casa
i aboqueu a dins la mar si vos sobra perolada
sols les ones brincaran i us desfaran pedra glaçada.
------
foto album picasa - Mariona4 – 10 – 08
Correu, correu, fills meus
Que de sobte és crema casa.
Aquell llumí al cel ha enfurismat
I ha calat foc per la plana
I us necessito, que tot junts
Amb galleda d’aigua clara
Trenqueu primer el flam roig
Després acabem amb la brasa
Correu, correu, fills, meus
O sens cremarà tota casa.
dilluns, 22 de setembre del 2008
BES DE FRED I FOC.
Conjunt de floquets de neu damunt les flors, donarien el contacte suau, el regalim de papallona
insinuant acoplament. Les tijes aguantarien el resó de veus folrades
del fantasiós contacte.
Les fulles aplaurien amb fe el moment.
L'arbriu s'extremiria oint el musical solfeig de sospirs a plena llum.
I el cel baixaria son mirall per captar i captivar el moment.
El contacte ple de flor i neu era un deliri que no s'apaivagava amb el gel.
Per dins la flor escoltava el martiri del foc
que la tija pujava des de les arrels.
El bes extrem de fred i foc
inundava el jardí al ple.
--------------------
BES DE FRED I FOC.
BES DE FRED I FOC.
Escrit d'Antoni Fortuño Sas - 20 - 9 - 08.
-----------
La flonjor de la carn s’enduriria
Com nervi tens en esforç complagut sagrat.
La finor dels palpís, l’alè colrat junyit d’alegria,
Passaria com ploma blanca, mel a destall.
Com nervi tens en esforç complagut sagrat.
La finor dels palpís, l’alè colrat junyit d’alegria,
Passaria com ploma blanca, mel a destall.
Resort i ressò de pells unint ses rimes,
Parla dissolta, escorrialla d’anhel constant
Complauria els dos cossos, rialles primes,
Que sabien d’il·lusions i fantasies reals.
Parla dissolta, escorrialla d’anhel constant
Complauria els dos cossos, rialles primes,
Que sabien d’il·lusions i fantasies reals.
Núvols plujosos que boira fina porten
Suarien en dermis rosa embolcallant
Com tovalloles de brodats que es comporten
Generoses ànimes que es consolen i els plau.
Suarien en dermis rosa embolcallant
Com tovalloles de brodats que es comporten
Generoses ànimes que es consolen i els plau.
Environats en la suau finor aimada
Sabrien les mans resseguir-ne seu camí
I consol durien a carns com pulcre rosada
Que pell a pell en serven el bes exquisit.
Sabrien les mans resseguir-ne seu camí
I consol durien a carns com pulcre rosada
Que pell a pell en serven el bes exquisit.
----------------
----
----
Subscriure's a:
Missatges (Atom)