No
em quedo sols amb el teu record
que
avui ja no és presència directa
-
el temps canvia les ubicacions volem o no -
si
no amb les virtuts que atresores
que
demostres actives en tot lloc
i
l’esperit nou que empeltes
fen-te
persona que aspira a tot...
Demà
rossegaré el pa dur
que
ahir tallàvem junts
i
profit ens feia,
que
portava l’alegria
del
conveni d’estar-ne junts.
Ara
tu has de dar el pas cap la muntanya
on
has de salvar pedruscall i pedram
per
fer-ne gloriosament el cim.
Tes
facultats es posen a prova,
l’esperit
sap que jugues amb teu destí
i
assolir el més alt sols té el problema
de
voluntat i constància en seguir.
DE
REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 18-8-16
