LA PEDRA COM DENTS...

Les pedres com dents i queixals de la natura ens han servit.

Quietes en el munt no pensen rebelar-se.

Son nostres companyes al tros per ajudar-nos a trencar una ametlla o avellana.

A ser els sitials nostres pel descans, a fer mosses per el foc on la cassola de test o l'olla

couran fessols o cigrons o recapte per avidar-nos.

Per fer parets d'enjub o barraca, marges per aguantar les terres...

---------------------

Tenia les dents
com una paret pintada de blanc,
sens llefre, amb el color
impol·lut de la innocència
de ment i cor.

Veure la rojor dels llavis
I la marfilenya blancor
era bandera a l’espai del vent
parrupant amb veu primera
tot l’encís de primavera.

Com podia succeir que blanc i roig
es confonguessin ?

Si el vermell premia fort
el color blanc renunciava
tapat pel foc
i quan el roig encès
en sa valquíria llampurnejava
i reculant cedia
el blanc es feia everest en tropell
i avançava al tou contrincant
amb la seva fúria
significant sageta a paret
per rebre i aguantar envestida.
..............................
El blanc no és neu.
El roig no és sang.
Els dos junts conformen
bandera al vent triomfant.
Que no es barregin colors
lluitant
per ser un poderós,
l’altre el desgraciat.