Embotit en quimeres incertes,
el vell renegat per tots els vents,
callat en el cim de ses baralles
rondava per les taules de discòrdies.
Li importava la pau seva, sorrut en la d’altres
I discutia de calers dels que mai en gaudí
o es posava en calces de llustre dubtós.
Res li semblava conforme a seu criteri
i era feliç trencant el que dir sensat d’altres.
Conegut per tots, el deixaven escatir
i no giraven testa, però tancaven orella
i si volia el seu, els altres també n’eren dignes
de la prèdica que amb sis i nos en destruïen
sense complaure ni a asseguts de culera tova
ni a plantats de vara de batlle...
Però ell gaudia posant traves a tot i a tots.
Un dia relliscaria de debò sense retorn
I la pau s’estendria i els vents no renegarien.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 24-2-15
.........SILENCIS
34.- Veieu el seu abecedari, ... Sols jo i jo i jo...
