Al rebost es guarda la fartancia previsible
que omplirà taula o rebrà visites inquisidores.
Hi ha caps i mans que el tenen plenet
per salvar qual sigui la circumstància...
Allí, en temps remots, que contem de besavis,
la tia Càndia o la tia Pepa Melons eren addictes
a guardar-hi tesors per boca i llavi i olfacte.
Dins del lloc, posar els dits sobre rosegons o coca
o ensaginades o capsetes o magdalenes o maries,
era entrar en el triar els cants verges de la oferta
que les pastes ens brindaven: - Pren-me a mi...
I l’exèrcit assumia, condescendent, sense enfadar-se
la carta escollida com a triomf del gust de qui triava,
lloc on perfum especial es dava, barreja que exaltava
les narius, gust i el mirar dirigia seu pas
a uns dits ansiosos d’acaronar aquell manà insospitat.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 24-1-18
