19.- LA
CROSSA...
.............salms
de l’Amor
...i a ma la
canya de matar serps,
Prop a collir el
bastó que no el trairia
i a cop dur i
sec trencaria tots els caps
punyents,
enardits de cards inquiridors
que li privaven
el pas, barrera física,
Per la lluita
diària el mànec
de pala, aixada,
caçut...
Tots eren
servidors, súbdits
que el servien
en certes funcions.
Per que estimar sers vulgars?
El temps que
cura ferides i enyors
li digueren que
li faltava un bastó.
Ja seves cames
delejaven companys
Que el frec de
les hores les fèren dèbils
- Et falta la tercera pota...
Què és sabia
ell!! Quins delits!!
L’amic que li
parlava li va oferir
la crossa a la
ma... tercera pota !!
Obtenia
seguretat en tot ell...Sí.
I la collí amb
dilecte enginy
i fins li feu un
petó sensible
que a la crossa
feu enardir.
- Per què no estimaves la canya, el mànec
que feren la seva feina ?
No cal que teu cor s’agenolli ara,
pensa en el deute contret amb ells,
amb meus companys de servei.
M’estimes a mi com si fos cos teu,
i al fi i al cap sols soc, com ells, un
tros de fusta.
DE REBAIXES 14 –
10-7-14.- ANTON.- T.E.