15 – 6 – 10
La porta sabia
Que mai s’obriria
Sense la clau adient,
a no ser un terratrèmol,
o un humà mal pensament...
No calien somriures falsos,
Calia el neguit
En clau i pany
Per que la porta cedís
A la passió del la llum i el vent.
Com sinó,,, ?
I la clau era la clau
De tot un deliri
Que ella acompliria.