VULL VOTAR EL FUTUR... boli ràpit

- Copia la desesperança que tens

i la que pot venir-te del cel ennuvolat ...

No et creguis el que diuen els gnoms

que bufarà bons alisis, que farà bon temps.

L’experiència et mana i saps seva lliçó

que no empallega i segueix camí recte.

Calla i no esclatis en plor de covardia,

acull l’hora i aguanta la bastonada.

Creu en tes forces per admetre el desgavell

i estén les mans encallides, elles saben caure

besant el terra pedregós i amb cascaules...-.

Aquesta proclama li havien etzibat.

però, ARA, en el seu ARA, ERA L’HORA

i es revelava a la desesperança...

Tenia la bandera de la DIGNITAT

i braços per enlairar l’estendard

i el cansament del so embogit del NO.

- ARA, es deia, és la meva,  SI, SI....!!!!

VULL VOTAR EL FUTUR ...-.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.-T.E. 3-10-12

VOTAR... A QUÈ, A QUI ?...aquarel·la

VOTAR... A QUÈ, A QUI ?

Finestrals obert...

En la cambra entra, penetra el ventijol

com so perfecte de veu a l’orella.

Es mouen els cortinatges,

idees que es remenen en la pensa.

I les mans bellugones, imitant l’aire,

cullen ploma fent pessigolles a paper blanc

com en passeig de mosca

que deixa camí de potes com mostrari

de l’aire que en clepsa ha entrat.

La veu calla i no gosa explicar-se

el misteri que ha escrit la ploma:

L’íntim d’un cor que estima

i no vol declarar sa mobilitat

com el ventijol que besa cortina

tant suaument que ningú ho nota.

El secret és estrofa de musica

que no ha entrat en pentagrama de concert.

Per què els violins, violes i contrabaix

estant en el present sospiren en futur ?

DE REBAIXES 14- ANTON-T.E..-26-5-14.