ULLS AMAGATS EM MIREN.- BOLI RÀPIT

23 – 11 - 11

Et protegeixes.

Teva mirada, forats de pany

d’interna porta,

sublim es tapa...

La llana acull el llom

i cabell i resguarda l’alè.

En saps de mirar a l’altre

sense descobrir-te.

Mar bellugadís, ones parpellegen.

Cel sense núvol de tempesta

espera el contrapunt

per negar de llum

el desig que posa a safata

el pergamí del teu bes.

Vols dir que m’esperes ?

Ja vinc a enfonsar-me

en ta mirada exuberant,

tendra, inquisidora.

6.- DOS MIRALLETS SON ELS TEUS ULLS

8 – 7 – 11

RODA POÈTICA JULIOL 2011-07-01

6.- Dos mirallets son els teu ulls

verds,blaus, marró o negrosos

em tenen sotmès,encapritxat...

M’atrauen, els miro... Son curulls...

M’hipnotitzen, son mar o terra... ?

M’encenen com foc de llamps

Però son la meva pau, no la desferra.

DAVALL EL PROTECTOR PARAIGUA... foto google imatges

24 – 5 – 11

Davall el protector paraigua

les mirades s’ennueguen, es fonen.

La musica veu que crispeja el delicte

aclareix el moure dels ulls, repàs de figura.

Tot és miralls de reflexes insistents...

I la pluja, petonets menuts, els mulla.

Rodola la claror esclafint en el dubte

que assoleix les mirades entendrides.

Vaguen pel carrer... Carrer de cuites

dels sers que coronen el moment àlgid

de la trobada. Davall el protector paraigua

senten el cimbell de l’estima, i, els ulls

esboternen suau tendror en el complex viure.

  

VEIG LA LLUISSOR DELS TEUS ULLS... foto google imatges

19 – 5 – 11

Veig la lluïssor del ulls teus que em consolen,

saben ser caliu de ma dilecta acaronant,

Son com jardí de perfum de planta cuidada

pomell de pètals que petons esbandiran.

Son barquetes que en encrestades ones

balancegen llustroses reflectint del cel mirall

Son camí a seguir en hores de tempesta

fars que a port seré camí senyalaran.

Veig la lluïssor dels ulls teus que em consolen

Obrint finestrals a l’estima i al conhort

Segur sender per començar viatge,

Tendror de vida, alè esperançat d’amor
..................

 Pilar ha dit...

M'agrada reflexar-me
en el cristall dels teus ulls.
M'agrada capbuçar-m'hi
i tancar els meus
i veure-m'hi nedar,
contracorrent,
Cap a tu.

Preciós poema el d'avui.

23 de maig de 2011 16:14

481- ENTRARIA EN TEUS ULLS.-- quadre acuarel·la propi

aquarel·la pròpia.

BON ANY 2010

1 – 1 – 10

1.- Entraria en teus ulls

amb el desig de platja neta,

com nou any que avui estrena,

com petó que du curull

el teu amor, la teva estima

abraçant-ne pensaments

d’Amor pur i Pau complerta

Entraria en teus llavis,

mel i mató que eternitzen,

joia de pell, seda llisquent,

gemes suaus, goig immens...

Ulls i llavis que son teus,

hi entraria...

i remaria en la calma

d’una satisfacció plena.

268 -- EN LA CLOFA DE TA VEU -- dos fotos pròpies de roses del camp.

He trobat un lloc quasi abandonat. Dos rosers.

Feia molt de vent i no han quedat com jo volia les fotos.

Aquí en teniu dos instants dels que hi he captat

22 – 4 – 09 14 poema
En la clofa de ta veu,
on els llavis obren casa
entraria com el vent
encenent foc en la brasa.
Com em voldria cremar
per donar-me vida interna.
El teu bes, pas de gegant,
goig duria a baluerna.
I tranquil·la em miraries,
pels dos seria alegries...
Un inesborrable instant.

259 -- ESTESA EN SECA FULLERACA... l'aquarel·la, un gatet menut.

Avui he volgut entrar-hi per vosaltres aquest gatet, em recorda tants moments viscuts amb eixos animalons. Els meus germans em deien l'Anton dels gats, mireu si me'ls estimo. Li he preguntat si volia veureu's i venira a vostres llars, ell diu que si. naturalment, diu que ell no necessita més gràcies que us el mireu i si li voleu dir... No us darà feina, no us embrutarà res i ve tipet de tot... És un ser virtual que us visita per que sap que teniu amor a tots els sers que necessiten protecció. Us diu MEU, que es la seva forma d'agraïr.... Anton.

15 – 4 – 09 9 poema
Estesa en seca fullaraca d’arbre de ta vida,
dorms tranquil-la, somnis dins espiritualitat.
Clucs els ulls, la llum dins teu remet beneïda
la força i el poder que et guarda tot instant.
- Dorm segura, repòs constant, malson oblida.
Jo soc el guarda de tempestes – trons i llamp -
Puja al cavall blanc, jo colliré la brida,
seguiré ton somni plàcid, tranquil, real.