ESTELS... acrílic

28-6-13
ESTELS ..Nit. Ni lluna ni sol. S’ha estès el llençol negre. Els estels volen brillar. Una rufagada de vent repreta l’ancoratge i les lluernes brillants cauen a terra...Innocents, amb llum pròpia il•luminen el paratge. Intel•ligents saben què és un roser i es troben confoses, blanques con núvies, davant la vermellor del imperi vegetal, roig com la passió... Han passat la nit donant llum... fins les roses han baixat a petonejar-les agraïdes de la llum...
Quan ha sortit la llum imponent groga, imposava el jardí màgic... Era ple de roses blanques... Anton

COL·LECCIONAVA ESTELS... aquarel·la

VESPRE D'IL·LUSIONS... QUIMERES I DÈRIES...

(Us desitjo el millor... cadascú que agafi el seu estel...

que elevi la ment al cel... i treballi en la terra amb seves mans...)

...............

Col·leccionava estels...

Li venien als peus com fulles d’arbre

i en ves de pisar-los com raïm a punt

de transformar-lo en ambrosia celestial

fets fulles les recollia a peus fent llibres.

Lliures li volaven acaronant-lo...

Hi posà mans i bones i segures tapes,

a les nits inquietes tindria distracció

Contar estels calcigant-los no escapessin

Una preocupació nova: Col·leccionar estels.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 5-1-16

ESTELS... llapis aquarel·lable en fons negre

28-6-13

ESTELS.- Nit. Ni lluna ni sol. S’ha estès el llençol negre. Els estels volen brillar. Una rufagada de vent repreta l’ancoratge i les lluernes brillants cauen a terra..

.Innocents, amb llum pròpia il·luminen el paratge.

Intel·ligents saben què és un roser i es troben confoses, blanques con núvies, davant la vermellor del imperi vegetal, roig com la passió... 

Han passat la nit donant llum... fins les roses han baixat a petonejar-les agraïdes de la llum...                                         

Quan ha sortit la llum imponent groga, imposava el jardí màgic... Era ple de roses blanques... 

DEL CEL CAIGUEREN... aquarel·la de l'Anton.

6 - 10 - 11

Del cel caigueren els estelets

sabien que la sang volia ajuda