30 – 11 – 08
Dos gegants ara esfondrats en la platja
es trobaren un dia junts, fa anys, fa anys.
Caminaven per les roques
com si tot fos un llarg pla.
Ensopegaren,ui!, en la sorra tova,
quedaren allí atrapats.
Com més movien els braços
i més escopien al mar,
les ones no paraven de dir-los :
- Ensaboneu-vos la brutícia
Que porteu des de peus a cap -.
I... les ones es recrearen tendres,
amb aquells cossos descomunals.
Ells sense dar-se’n compte
es trobaren atrapats.
L’escuma els anà a ulls i boca,
no podien treure cames, bracejant...
Eren immòbils els dos gegants.
Ara, l’aigua els neteja
De tots els seus pecats.
Dos gegants ara esfondrats en la platja
es trobaren un dia junts, fa anys, fa anys.
Caminaven per les roques
com si tot fos un llarg pla.
Ensopegaren,ui!, en la sorra tova,
quedaren allí atrapats.
Com més movien els braços
i més escopien al mar,
les ones no paraven de dir-los :
- Ensaboneu-vos la brutícia
Que porteu des de peus a cap -.
I... les ones es recrearen tendres,
amb aquells cossos descomunals.
Ells sense dar-se’n compte
es trobaren atrapats.
L’escuma els anà a ulls i boca,
no podien treure cames, bracejant...
Eren immòbils els dos gegants.
Ara, l’aigua els neteja
De tots els seus pecats.
