Quan s’escatinya amb amor en vostres ulls,
en proclama dolçament vostra mirada
els somriures i joia més curulls
que eixameneu en vostra passejada.
Ínclits gegants. que alegreu pensaments,
que procureu goig en grans i canalla,
baix vostres vestuaris tapen la pell
de l’etern somrís de justícia que mai calla.
Alegreu-nos gegants, amb vostres balls
extrets de nostres misèries gegantines
i entregueu-nos els benifets sacrals
que mostreu als aubats nostres
com il·lusions divines.
4 – 6 – 09
Brodarem vostre somriure
Com a pètals que en el terra
Van caient.
Glopejarem vostre dolç viure
Com aigua verge de la serra
Tot rient.
Les galtes es faran formoses,
Els llavis, clavells i roses
Innocents.
I el contagi de sana alegria
Serà impertorbable melodia
Per la gent.
......................
CONVERSA DE LA MENUDA I EL CAPGROS
- De què te'n rius, capgros, de què te'n rius ?
- Diu que som a Târrega i jo em creia a l'Estartit...
-Es la Trobada vint-i-quatre, Ai, que has begut vi ?
- El meu amo no me'n dona, no vol gasto, fila prim.
La conversa de capgros i la menuda no té fi,
jo mentre llegeixo un cartell penjat que en acròstic diu;
Trobada gegantera, festasa.
Amor d'ancestres de gegants
Riurem dels capgross seva guasa
Relliscaran seus pasos ballant.
Estarem atents a la ballada
Gegants que a Tàrrega veniu...
Alcem els cors a la Trobada
vintiquatrena..., JA SOM AL CIM.
...................