Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rebvaixes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rebvaixes. Mostrar tots els missatges

dijous, 8 de desembre del 2011

HOMENATGE PÒSTUM A LA TERESA



HOMENATGE PÒSTUM A LA TERESA.

Senzill. Emotiu. Com ella era.
Penetrant veu. Callada i sincera.
Sempre al tall. El treball en fou lema.
Donant la ma a tothom. Forta com pedra.
Riu que reconforta canyar i ribera.
Airet suau. Ventijol. SI convé, tempesta.
Crossa d’ajut. Ma que acarona dilecta.
Que dóna fins l’alè a qui li falta i seva empenta
conduint al bé, ni el muntanyot la fa enrere.

I que més dir d’un ser..., caminant persona
que lluità aquí amb condició de DONA...!!!!  
Ella era, va ser, serà per sempre LA TERESA.
.......................
A tots els que em seguiu, amics...!!!
 La persona que durant 63 anys –( núvia, esposa, mare dels fills,...nets...,) el dia 6 va emprendre el camí del seu INFINIT.
S’HA TRENCAT EL LLAÇ FÍSIC, PERÒ N’HA NASCUT UN ALTRE ESPIRITUAL QUE SEMPRE HI SERÀ


GRÀCIES A TOTS.


.........
Front i galtes se m'arruguen
plenes de profunds solcs,
son els records de la vida
amb la lluita cos a cos.
Unit a ELLA i ma a ma els dos
buscúvem ser-ne útils
a la Pau i a l'Amor.

Ara ELLA ja revola
i rega l'immensitat del solç.
............ Anton.
9 de desembre de 2011 8:29
..............


................................


POEMES ANTICS ( anys 50-60)
1.-HASTA EN SOMNIS.
Com en somni fantàstic mentre dormo,
Plena de vida, vens al costat meu
I em vas resant el rosari de tes penes
I veig el que m’estimes per ta veu.

Jo també et canto la tristesa meva,
Et dic les hores en que penso en tu
I com poema vivent dintre el somni
Per el camí de la il·lusió et duc.

Anem caminant per l’albereda
On els rosers son arbres de passió
I les rames son paraules de joia
Que omplen de nova esperança el meu cor.

Així passa la nit que trobo curta...
I quan desperto, tu t’has allunyat.
Mes, encara queda en mi la carícia
Que la teva boca m’ha dedicat.

Oh, sí, estimada meva benvolguda,
Pensa que lluny t’espera qui bé et vol
I com la nit té per aimada la lluna,
En la soledat tu ets el meu Sol !
-----------------------------


dijous, 2 de desembre del 2010

L'ARBRIU NO SE T'ATANSA... foto Picasa- assos.excurs. Reus

foto  Picasa assosc. excurs. Reus
2 – 12 – 10

L’arbriu no se t’atansa
i com a gos ajagut o castell
et reverencia.
La sang humana, però camina
per posar peuada segura
en ton alt mirar.

Roca de Benet, que meus ancestres
tingueren prop
amb respecte
de sagrada pedra.
Segueix vivint callada.

Ai, si baladressis ...!!!

Tu saps de focs iniqua,
tu saps de vents demolidors,
tu saps de pluges infestes,
de solanades intenses,
de gels i neus llençolats...

Et miro callat, silent...
La teva mola establerta
parla amb el cel
-improva pedra –
dels desgavells dels homes.