dimarts, 2 de maig del 2023
FARIA EL SALT....
TROBAR EL PERDUT...
23.- 23-1-23
Quan
trobes quelcom que has perdut
la
alegria és infinita...
A
mi m'ha passat...
Collint
olives vaig perdre
el
senyal d'estima,
l'anell
de casat... una joia,
una
firma que no es pot estripar...
i
perdre-la...
Aleshores,
tots
els terra del arbres collits
varen
ser apamats i no va aparèixer...
Del
porgador a recollir-les netes...
Allí,
sí, allí la mestressa el trobà...!!!
Al
retornar-me'l al dit em va dir...
-NO
EL PERDRÀS MAI MÉS...
I,
ara, el tinc ben guardat
rememorant
sempre a la mestressa
que
amb joia el trobà.
Es
un valor que em fa viure,
és
un valor que avui seria:
NOCES
DE DIAMANT...
//
No perdeu mai aquest anell
que
impregnat d'amor
és
senyal d'estima
i
és la fortuna que mai
en
altre signe hem de trobar...
DE
REBAIXES 23.- ANTON.- T.E.-23-1-23
dissabte, 22 d’abril del 2023
POSES SAL A LA LLAGA...
15.-
15-1-23
Poses sal a la llaga...
Manen
i manen i manen...
amb
els calerons nostres...
i
si que en saben
per
fer bossa per ells...
Sí,
tron de reis...
i
nosaltres dormint...
DE REBAIXES 23, ANTON.- T.E.- 15-1-23
divendres, 21 d’abril del 2023
LA PEDRA...
14.-14-1-23
La
pedra que cap mall l'esclava,
els
deus la feren eterna
i
sempre era jove,
per
ella, el temps no li contava...
El
ventijol l'amorosia,
la
pluja la netejava
i
el sol li deia:
-Cada
dia n'ets més guapa...-.
Però
un dia una tempesta
la
descalçà i rodolà fins al barranc
i
la jove que era bandera dalt,
preciosa
i guapa...,
avall
al barranc feia nosa...
feia
resclosa a l'aigua...
i
aquell humà que la alabava dalt...
baix
amb pólvora malsana
l'asclà
a trossos
i
ja no es parlà de la pedra,
tot
era reble
que
a fons de marge es guardava...
No
hi ha res etern,
tot
quan comença,
un
dia acaba,,,
DE
REBAIXES 23.- ANTON.- T.E.- 14-1-23
dimarts, 11 d’abril del 2023
PINTURETA I TRENET 23
Fes
camí amb espardenya lligada
que
els vells t’esperen lluny de casa...
Ensenya
l’ànsia i neguit que t’aclapara,
vols
anar amb crossa fins la muntanya,
el
més alt que puguis, on el mirar s’allarga
i
veuràs altre planúria que copses llarga
i
pics plens de rocatge que sol s’aguanta...
Camina,
respira, reposa i cansat, calla...!!
però
penetra en l’escenari i allí, balla
de
content, d’alegria que teu cor inflama
per
que saps que no estàs sol i et guanya
la
immensitat que davant teu s’escampa
i
goig i joia el veure’l et causa.
T’agenolles
reverent,
ta
vista no t’enganya.
La
immensitat ens aclapara.
Siguem
valents governem-nos
en
un univers que sempre te a punt el canvi
si
volem escoltar i rebre sa paraula...
DE
REBAIXES 23.- ANTON.-T.E.- 3-1-23