Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris retalls vells. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris retalls vells. Mostrar tots els missatges

dilluns, 4 de maig del 2009

271 -- LA BRUIXETA -- en Retalls Vells vaig fent seguiment d'ella

4 – 4 – 09
A LA BRUIXETA

A RETALLS VELLS.bloc dedicat a la Torre de l'Espanyol hi trobareu coses com aquesta referent al poblat. Hi tinc molta feina per fer, la faig poc a poc.

La morenor de la pell
Contrasta amb blau serrall i nuvolada
No emergeix la claror de rostre bell
És la Bruixeta un jorn fals enfangada.
Segles fa, geganta al fi,
Per l’entorn, segura ella, caminava.
Relliscà en el fang o llim...
Allí enfonsada quedava.
Ens deixa veure sols un pit
Mugró de pedra picada.

dilluns, 12 de gener del 2009

189 - POEMES I FOTOS SOBRE EL TORMO.

En el bloc RONDALLES DE LA VORA DEL FOC,
http://rondallesdelavoradelfoc.blogspot.com/ hi trobareu una referencia als meus blocs
escrit per el seu editor JANET. --
GRÀCIES.
---------------------------------

Fotos album Picasa de Mariona.

12 – 1 – 09
Abans en deien Planot a eixa planada.
Avui, verds presseguers, robins de fruit
S’estén davall de carretera que esverada
Va recta creuant vall i el talús consumint.
Dalt el Tormo com caixa que secret guard
Vigila amatent la immensa vall fins allà a la fi.
Tot el gran marge de pedram el pi resguarda
Fent tosa i barrera per parar el dolç garbí.
..................

12 – 1 – 09
Com referent a ull vista la muntanya que mar tapa
Tenint-ne relació paral·lela del poble per davant,
S’ha ben girat a la muntanya com escarnint la grapa
Del gegant que dona el ull al Tormo, aquí fet campanar.
Una espona, marge de panal a primer terme figura
Prop de barrancada que les aigües han obert.
Tot son línees d’arbriu i terral, graons que atura
El poble fent de muralla escala apropant-lo a ell.

12 – 1 – 09
La gegantina serp que conforma la muntanya,
Llarga i estesa protegint el vell poblat,
Dorm tranquil·la per que ni llop, ni guineu u aranya
Distreuen el fer intens, constant dels torredans.
El poble viu son somni il·lustrant noves quimeres,
S’escampa i es derrama en el muntijol, lloc ancestral.
Qui sap si els ibers hi tingueren ja barraca i eres...
Si que un dia fou la Torre del vell Aburçalà.