19-2-21
Tenia davant seu l’espill immens
que el reflectia i el conjurava a moure’s.
S’hi veia com era propi en ell?
El mirava de cara inquirint-lo: - Parla...!!
L’espill callava com un servent
que espera que li manin quelcom
i no en pogué treure res més
que sa figura mimètica.
Pensà en pou que reflecteix dins seu ser
la llum de la lluna quan la té davant
i fa la seva via i ni la mira ni l’escolta.
Impossible entendre’s amb qui no et parla.
DE REBAIXES 21.- ANTON.-T.E.- 19-2-21
.......................
1 comentari:
Impossible, Anton! Quanta raó que tens i quanta raó té aquest mirall…
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada