84.- 24-3-20.
La pluja
demana per rompre aigües
com un nou nat.
Prompte el carrer
està més que mullat
i a ell la sorprès aquell ram,
ram espès en el que no comptava.
Ha mirat, aixecant el cap,
i una gota menuda que baixava
li ha dit amb inefable veu:
- Cull-me, que no em perdi a terra,
i vagi corrent amb aquestes boges...
Tot ho aneguen. Ni saben on van...-.
La collit al vol ans no xoqués
al terra i es desfés per sempre més.
- Què vols de mi ? Ets molt petitona.
Ni a un reitó apagaries la set...-.
- Això és el que vull de tu i per tu...
Vull circular per dins teu i tornar-me tu.
Posa’m a teva boca i serè saliva,
I desprès sang que entrarà en ton cor,
I entraré en teva carn, i seré com tu ets.
Assoliré el teu Amor i podré impartir-lo...
Si m’haguessis deixat caure al carrer,
Què seria ? On aniria a fer el be ?
DE REBAIXES 20.- ANTON.-T.E.- 24-3-20.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada