26.- 26-1-20.
Sentia dir a vora el fogardal de la llar,
quan al llarg del vespre els vells
explicaven i remenaven les seves sentències...
- Som animals de costums... -.
Ens deixem portar per les onades bones
i ens arrebossem en el moment
que el volem etern, inacabable,
però quan ve la malúria, quan el foc és fum
i ens fa tossir, maleïm aquella bufada de vent
que fa baixar fumeral avall el resclum
i ens vent el desori, l’incontrol, en alguns l’ofec.
I es que sempre hi ha en nostre existir
el bandeix del pèndul que ens enjulla
i arribem a acostumar-nos del mal moment.
DE REBAIXES 20.- ANTON.- T.E.- 26-1-20.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada