Diada gran pels castellers... ? i per tot el poble que es sent català, Per a ells i per la figura tendra, encomiable, dilecta del que vol arribar al sostre, a dalt de tot... per que allí hi col·loca el sentir de tots, vagi per ella un dels meus senzills trenets.
L’ANXANETA
Fa un temps moria l’avi...
Aleshores, que farem ?
Anirem a la gran festa,
la diada dels castells?
Ell sempre davant la colla
en seu fer més deliciós.
Si primer pujava a terços
després sols prestava el cos.
...........................
La petita Mariona
més lleugera que la veu,
ploma d’oreneta jove
és l’anxaneta que sent
quan a dalt en fa l’aleta
crit de gralla, crit de gent.
..........
Avui, allà a la gran plaça
amb esforç ha arribat dalt...
S'ha plantat i cap enlaire...
-no tingueu por, no caurà –
Ha aixecat les dos manetes
com resant-ne una oració
i mirant del cel un núvol
li ha dedicat seva acció
al avi que ara la mira
des de dalt del cel joiós.
-És per tu que faig l’aleta
I amb mans juntes un petó !!
5 comentaris:
Anton, has fet uns versos preciosos. Saps? Al desembre els de Cal Figarot fan un concurs de poesia. Quan surti la convocatoria te n`enviarè les bases a veure si t-hi animes.
Pilar que no veus que jo sols faig trenets.// Vaig entrant coses a Retalls Vells que tinc coses molt descuidades i al reb aixar fàcil amb Picasa m'he animat, allí directament hi escric quelcom improvisat...Anton.
És una història molt bonica, Anton. M'ha emocionat molt!
Improvisat?
Per les teves venes, Anton que corre, sang o paraules? et surten sense ni pensar...
El que tu dius que són trenets jo dic que són poemes, amb una prosa poètica difícil d'aconseguir.
Ja m'agradaria improvisar com tu ho fas.
Anton,
Veig que hem coincidit en dedicar l'entrada als Castellers.Encara que tu l'has fet més complerta per aquest preciòs i tendre relat fet poesia.
Molt maco.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada