dissabte, 20 de novembre del 2010

continua RAMIRO - 3 .- de relats conjunts

19 – 11 – 10



RAMIRO – 3


La Coloma, la gosseta que es cuidava del ramat, va despertar allà vora el foc i la cendra de la llar del mas i aixecant-se de quatre potes va dessonillar tot el cos espolsant-se i estirant les potes i coll i un dèbil gemec posant nervis i musculatura en moviment quedà llesta per sortir a fora a fer el primer torn de vigilància. Amb dos salts ja era al Tormo vermell . La seva miranda li daria noció del que es coïa més avall... El fum del poble, algun cant de gall i altres etc. ,que li deien que la calma regnava.
Baix a peu de la creu, fita on les propietats del Ramiro començaven, va entreveure un subjecte estirant una bici. La costa... a peu. S’anava apropant. Entrava en seus dominis,... A córrer a veure venir.
-On aneu... ja vareu venir l’altre dia... Si, el primer de penjar rialles...Però els altres us ho varen tapar i la feina... Dos vegades...Sou treballadors, si,... Però a l’amo no li agrada... Com no ho ha esquinçat tot... - xerrameca la Coloma no deixava avançar al personatge matiner.
-Vinc a fer un negoci amb tu.
- Què és això de negoci...?
- Que si m’ajudes pots tenir un premi...
-Un os gros per rossegar ?
-No... Que no caldrà que bordis a ningú... Que no et caldrà matinar... Què...
-Quina enganyifa em voleu vendre?
- Tu procura que tot el ramat voti...pel personatge que vaig penjarf ahir.
-No les deixo ni córrer ni botar que xafen tota l’herba i per passar l’any... No,no crec que us sigui útil.
-Si fas el que dic,... Que votin al que vaig penjar jo, tindràs un premi ...Jo et pujaré un mascle de la teva talla i que a demés de fer la teva feina ja saps et dedicarà tot el seu afecte,... fins podeu jaure junts a les nits...
- Tu de que vas, fill meu... Un gos...? Jo ja tinc la meva parella, saps, la Graciela, que em tracta com una rosella sola en mig del sembrat ...Tu et deus fer amb la bicicleta que veig que la portes entre cames i no pots viure sense ella i vols arreglar-me a mi, la Coloma...
Estupefacte el subjecte mirava l’artefacte com sentin cants de sirena d’un altre mon... El seu amo que creia que els demés eren babaus...!!!
-No t’encantis que si surt el Boc... faràs cap a dalt a l’artefacte ... que tu també et creus un déu.
...de pa sucat amb oli.


1 comentari:

Carme Rosanas ha dit...

Jo havia deixat un comentari a Ramiro 2... i veig que no ha quedat...

M'agrada saber que la gosseta Coloma no es deixa enredar!