9.- Tens de tot.
fins sentiments.
Apassionament
tampoc ten falta
i pots triar
entre volar
per el materialisme
- fen-te esclau
de diner, sexe,...
de tot lo terrenal
i viure satisfet –
o volar
per l’ espiritualisme
- sent esclau
de creences de fe,
esperança,
que duran el premi
quan mort no puguis
tornar enrera...-
Tens de tot.
I si barregessis
els dos conceptes ?
Esclau per esclau...
2 comentaris:
Aix! És veritat sempre acabem essent esclaus d'alguna cosa o altra, però és que és tan cansat intentar ser lliure! :) faig broma, Anton! Però una mica veritat és, no?
Hi ha una subtil diferència entre ser i sentir-se. Un no pot ser el que no sent.
Publica un comentari a l'entrada