dimecres, 29 de setembre del 2010

EL SOMIATRUITES... LA REALITAT...joc literari 173 proposta de J.M. Tibau

Avui tenia l'humor de la badomeria prop, el dia de s. Miquel anàvem a Lleida  a fira.molts grups i s'armava la  xirinola arreplegant el més agradable per fer un dia complert de veure moltes coses que s'exposaven per a vendre i després un dinar de ventre ple i cap enterbolit, galtes vermella i llengua plena de lletres que es llençaven sense importar el que es deia i com se deia... Riure era la meta. Passar-s'ho bé. Satisfer i satisfer-se... 
Això ha comportat l'escrit que segueix. Riure'm de mi, Si vull fer vaga, penso en si les cames, mans, tot fes vaga... passaria un dia... I si algú en el DORMIR hi vol veure quelcom més que planar damunt d'un llit...va per ell.
NO HE POSAT EL VIDEO DE L'ALBERT PLA, NO SÉ SI ÉS DELICTE. LA VERITAT ÉS QUE NO N'HE POSAT MAI CAP DINS DE LA PÀGINA... I EM SOBTA APRENDRE'N ARA. Anton.
29 – 9 -10
Al Somiatruites li varen dir
- Fes Vaga, fes Vaga...
La REALITAT seva, l’ESPERIT.
va pensar i pensar i pensar...
- Fes Vaga !!!... Faig Vaga !!!
Havia de ser conseqüent
amb ses idees impregnades
revertint en son neguit.
- FES VAGA !!!
i es disposar a fer VAGA, si senyor.

El cos despert del dormir
- quants dormirs hi ha !!! -
Els peus posaren conversa
- Ja saps el que fas, ESPERIT ? -
t'hauràs de pixar i cagar al llit.
No et rentaràs les dents, doncs,,,
com hi anirà la boca...
No menjaràs, no beuràs,
i les mans diran
fora tele, mòbil, Internet...
Tot farà VAGA.
Ai, SOMIATRUITES,,, La REALITAT...
li fa figa.

Però L’ESPERIT és lliure, diuen.
Avui dormirà al llit... DORMIR.
res de sexe de divendres
- una ... i un polvete o polvoron,
Res de somnis, res de cava, ni bombons,
Res de res... quiet, quiet, quiet...

Tens a teves mans
el gran goig de
DORMIR...DORMIR... DORMIR...
És la teva VAGA...
DORMIR...
Algú vol que despertis ?

5 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

moltes gràcies per participar

zel ha dit...

La veritat és que és una vaga que em fa patir de fer, però de vegades s'ha de ser així, somiatruites...


Un petonàs!

La Meva Perdició ha dit...

Difícil portar les creences fins les últimes conseqüències. Aquest àpat, presumiblement ben regat amb cava, ha revertit en cataracta de mots adients en aquest dia de vaga ... forçada? ^_^

Pilar ha dit...

A aquest no li calen piquets, Anton! :-)

McAbeu ha dit...

Els somiatruites no s'haurien de deixar convèncer mai per fer vaga, les conseqüències són massa greus. :-)
Una abraçada, Anton!