dissabte, 22 de maig del 2010

TRES MOCADORS QUE TORNEN... proposta de Relats Conjunts

Col·laborant en la proposta de Relats Conjunts.

21 – 5 - 10
..........

Tres mocadors que tornen
en la closca nou de les barques.
Sospirs del vent com gavines
que grasnen d’alegria del retorn.
I els mocadors al cap de les fembres
que sospiten collita de llegendes
emparant la matèria en els cistells
I la clement assistència del esperit brivall.
Tots tornen, fins el vent
Tots van rere la cuita
d’un encontre on els mascles
abocaran la caixa dels tresors del mar
davant la flaquesa admirada i viva del infant.
S’ha de viure el moment que culmina
en el petó salobre, en l’abraç retorn d’enyor
que pot ancorar a port aquietant escuma
de dies de taleia en la fragilitat de l’aigua.
- Teniu compte de posar el peu
ben segur a terra.
Ara és hora de les contalles
mirant les ones i el barcam quiet.
Que prengui patró el menut
de galta estimada,
que sàpiga el delirós
fer de la mar que s’engoleix vides
per mal preu de peix...

12 comentaris:

Pilar ha dit...

Els viatges de tornada sempre són molt especials.
Com m'agrada compartir relats i que hi siguis, Anton.
Una abraçada.

McAbeu ha dit...

Un relat que és una poesia, com sempre saps treure'n tot el millor. M'ha agradat molt.

Elfreelang ha dit...

Una poesia que explica i que mostra i retrata tota una història de mocadors blancs....Molt bona participació! felicitats!

La Meva Perdició ha dit...

Un poema impregnat d'olors i colors marineres. Felicitats.

montse ha dit...

Amb aquest poema sents l'olor del mar.

Salut!

Joana ha dit...

M'agrada molt! En pòques paraules una gran història!
una abraçada Anton!

Irianesh ha dit...

Molt bonic el poema ;)

Irianesh ha dit...

Gràcies de nou pel poema al bloc...Definitivament (i pel que he vist) lo teu és la poesía...Intents de descriure els sentiments o les històries que evoquen imatges...O d'altres paraules...;)

Carme Rosanas ha dit...

Ui! ahoir no se'm va actualitzar aquest poema!

Tota una història!

kweilan ha dit...

Un poema preciós.

Ada ha dit...

Molt bonic i ple de sentiments... Enhorabona!

Jordicine ha dit...

No havia llegit cap relat en forma de poesia. T'ha quedat sensacionalment bé. Et felicito. Una abraçada.