Voldria mirar en aquestes roses ( foto) la inconmensurable dedicació de la dona en tots els aspectes de la vida. Reconèixer el valor que té i el poc que, de vegades, els homes volem aplaudir.
Un dia la Pilar- A ENCESA DE LLUM em va ensenyar (foto) a la seva mare, ella i la seva filla, les tres juntes... Una meravella... Aquí i avui va per elles
24 – 5 – 10
Àvia, mare i filla... !!!!
Tres baules inseparables,
Tres roses, noble nissaga,
Tres esclats ineluctables.
Tres corones d’innocència,
Tres pensaments, gràcils, fiables,
Tres cants, catúfols de vida,
Tres joiells, tres esperances.
Tres voluntats impertèrrites,
Tres constants a mans besades,
Tres esperits que no arreculen,
Tres sacrificis, donar-se als altres
2 comentaris:
Encara que jo no sigui la Pilar, igualment et dono les gràcies, com a dona, per totes les teves paraules.
M'has emocionat fins al punt de deixar-me sense paraules.
Gràcies, Anton...
Publica un comentari a l'entrada