La foto la vaig collir al BLOG DE L'ASSUMPTA, a ella en especial dedico la entrada, sé que l'autor del quadre li agrada ... li té el cor robat.A mi m'ha inspirat això, ja sé que estic tètric .però el Sol aquí també hi té protagonisme... com aquest matrimoni amic que em mostra sempre el seu esperit de bondat... i em fa veure la claror que ha de retornar, espero, encara que només sigui amb bombeta de seixanta wats,,,,Anton
19 – 5 – 10
com agulla campanària,
com xiprer buscant el núvol...
Es repetia per la llum i celístia
de les fogaines voràgines
que esporuguien el terme.
Es vivia l’instant delirós
com sabata que no camina
apegada al sender infest
de males nits.
Vindria la llum de l’astre rei
a aclarir tots els deutes
i tancaria la POR
en el túnel de la fosca.
La ment ressorgiria
amb coratge,
hauria esberlat
el fatal moment
de la prèdica bogina.
En el cop de fals destre
la claror obria finestral...
2 comentaris:
Uaaaaaau!! :-))
Aquesta és la foto d'un dels Relats Conjunts que més em va costar... precisament per això que tu dius. M'agrada tant l'autor, que volia que sortís molt bé i em vaig haver d'esforçar molt ;-)
Vols dir que t'ha sortit tètric el poema, Anton? Jo crec que al principi, parlant de la por, les males nots... però després la llum fa marxar la por.
El sol, l'astre rei, la Llum sempre guanya... i obre portes i finestres i dóna pau.
Una abraçada molt forta!!
Acabo de comentar al blog de la Pilar, SOBRE LA POR... a vegades cost a tant de treure'ns-la de sobre!
però l'Assumpta té raó, la claror del final obre i dóna pau.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada