MARTELL I CISELL...

 15-5-21

Martell i cisell

eren amics?

Mentre un gaudia amb el cop,

L’altre suportava l’esbravament

Del contrincant...

Lligats en seus actes

Mentre un manava,

L’altre tolerava i es contenia...

Quant d’exemple emparaven,

Si tot en l’existir s’avingués.

DE REBAIXES 21.- ANTON.- T.E.- 15-5-21

M'agrada

Comenta

Comparteix

HE OBERT LA FINESTRA DE LA PENSA...

 12-5-21

He obert la finestra de la pensa

i l’aire lliure ha entrat afuant-se

contra un gerro ple roses encara capell.

S’ha inundat tot l’àmbit de perfum...

Ha entrat per l’habitacle,

ha remenat arreu amb pressa..

S’ha quedat impregnant tot el terreny

i seu favor d’olor relluïa

quan un raig de sol s’ensenyoria...

Pensava que un grup de roses

fan favor sense queixa ni disgust,...

Què farem nosaltres amb nostre perfum ?

DE REBAIXES 21.- ANTON.- T.E.- 12-5-21

M'agrada

Comenta

Comparteix

SE SENTIA DIR...

 26.- 26-1-20.

Sentia dir a vora el fogardal de la llar,

quan al llarg del vespre els vells

explicaven i remenaven les seves sentències...

- Som animals de costums... -.

Ens deixem portar per les onades bones

i ens arrebossem en el moment

que el volem etern, inacabable,

però quan ve la malúria, quan el foc és fum

i ens fa tossir, maleïm aquella bufada de vent

que fa baixar fumeral avall el resclum

i ens vent el desori, l’incontrol, en alguns l’ofec.

I es que sempre hi ha en nostre existir

el bandeix del pèndul que ens enjulla

i arribem a acostumar-nos del mal moment.

DE REBAIXES 20.- ANTON.- T.E.- 26-1-20.

M'agrada

Comenta

Comparteix

TENIA DAVANT SEU...

 19-2-21

Tenia davant seu l’espill immens

que el reflectia i el conjurava a moure’s.

S’hi veia com era propi en ell?

El mirava de cara inquirint-lo: - Parla...!!

L’espill callava com un servent

que espera que li manin quelcom

i no en pogué treure res més

que sa figura mimètica.

Pensà en pou que reflecteix dins seu ser

la llum de la lluna quan la té davant

i fa la seva via i ni la mira ni l’escolta.

Impossible entendre’s amb qui no et parla.

DE REBAIXES 21.- ANTON.-T.E.- 19-2-21

.......................

M'agrada

Comenta

Comparteix

LA PLUJA...

84.- 24-3-20.

La pluja

demana per rompre aigües

com un nou nat.

Prompte el carrer

està més que mullat

i a ell la sorprès aquell ram,

ram espès en el que no comptava.

Ha mirat, aixecant el cap,

i una gota menuda que baixava

li ha dit amb inefable veu:

- Cull-me, que no em perdi a terra,

i vagi corrent amb aquestes boges...

Tot ho aneguen. Ni saben on van...-.

La collit al vol ans no xoqués

al terra i es desfés per sempre més.

- Què vols de mi ? Ets molt petitona.

Ni a un reitó apagaries la set...-.

- Això és el que vull de tu i per tu...

Vull circular per dins teu i tornar-me tu.

Posa’m a teva boca i serè saliva,

I desprès sang que entrarà en ton cor,

I entraré en teva carn, i seré com tu ets.

Assoliré el teu Amor i podré impartir-lo...

Si m’haguessis deixat caure al carrer,

Què seria ? On aniria a fer el be ?

DE REBAIXES 20.- ANTON.-T.E.- 24-3-20.

M'agrada

Comenta

Comparteix