SE SENTIA DIR...

 26.- 26-1-20.

Sentia dir a vora el fogardal de la llar,

quan al llarg del vespre els vells

explicaven i remenaven les seves sentències...

- Som animals de costums... -.

Ens deixem portar per les onades bones

i ens arrebossem en el moment

que el volem etern, inacabable,

però quan ve la malúria, quan el foc és fum

i ens fa tossir, maleïm aquella bufada de vent

que fa baixar fumeral avall el resclum

i ens vent el desori, l’incontrol, en alguns l’ofec.

I es que sempre hi ha en nostre existir

el bandeix del pèndul que ens enjulla

i arribem a acostumar-nos del mal moment.

DE REBAIXES 20.- ANTON.- T.E.- 26-1-20.

M'agrada

Comenta

Comparteix

TENIA DAVANT SEU...

 19-2-21

Tenia davant seu l’espill immens

que el reflectia i el conjurava a moure’s.

S’hi veia com era propi en ell?

El mirava de cara inquirint-lo: - Parla...!!

L’espill callava com un servent

que espera que li manin quelcom

i no en pogué treure res més

que sa figura mimètica.

Pensà en pou que reflecteix dins seu ser

la llum de la lluna quan la té davant

i fa la seva via i ni la mira ni l’escolta.

Impossible entendre’s amb qui no et parla.

DE REBAIXES 21.- ANTON.-T.E.- 19-2-21

.......................

M'agrada

Comenta

Comparteix

LA PLUJA...

84.- 24-3-20.

La pluja

demana per rompre aigües

com un nou nat.

Prompte el carrer

està més que mullat

i a ell la sorprès aquell ram,

ram espès en el que no comptava.

Ha mirat, aixecant el cap,

i una gota menuda que baixava

li ha dit amb inefable veu:

- Cull-me, que no em perdi a terra,

i vagi corrent amb aquestes boges...

Tot ho aneguen. Ni saben on van...-.

La collit al vol ans no xoqués

al terra i es desfés per sempre més.

- Què vols de mi ? Ets molt petitona.

Ni a un reitó apagaries la set...-.

- Això és el que vull de tu i per tu...

Vull circular per dins teu i tornar-me tu.

Posa’m a teva boca i serè saliva,

I desprès sang que entrarà en ton cor,

I entraré en teva carn, i seré com tu ets.

Assoliré el teu Amor i podré impartir-lo...

Si m’haguessis deixat caure al carrer,

Què seria ? On aniria a fer el be ?

DE REBAIXES 20.- ANTON.-T.E.- 24-3-20.

M'agrada

Comenta

Comparteix

 

NO PUC ANAR EN CONTRA...

 71.- 11-3-20.

No puc anar en contra dels fets.

El ventijol acarona com petons de llavis

cara i cabells...Ansiós és rebre la carícia.

Deliciós, esplèndid, ofuscant, percebre la joia.

Ha caigut el vel i cobreix la boirina.

L’hectiquesa sorprèn de goig i calma

DE REBAIXES 20.- ANTON.-T.E.- 11-10-20.

1Antonio Fortuño Sas

151.- 31-5-20.

Tornarem a obrir la porta per que entri el vent.

Tornarem a obrir la finestra per escoltar els ocells

I les veus de la canalla que juguen al carrer

I dels gossos i gat que arremeten un full de paper.

DE REBAIXES 20.- ANTON.- T.E.- 31-5-20

...................................

juny

.................................

152.- 1-6-20

Tinc un clos dins meu

com niu d’ocell en capterrera,

que mira cap dins hi ho veu tot

i escampa cap fora i es cerciora

de cel i terra.

Que camina en l’interior

quan bonament medita

i esclata en brot de veu o mirada

quan per muntanya i pla s’estripa.

DE REBAIXES 20.- ANTON.- T.E.- 1-6-20.

M'agrada

Comenta

Comparteix

 

EMBOLICAT....

 40.-9-2-20.

Embolicat dins una capseta que revisava

hi he trobat tres fulles. Seca una,recordava

una prunera que quan floria invitava al cel

a que la nuvolada li dediqués una nevada...

Altra, era , un dia arrencada d’un llibre vell

i guardava segurament alguna frase sentencial...

També un retall de paper fou blanc

ans de contenir i guardar unes lletres mig borroses,

però encara s’hi podia llegir amb lletra grossa :

- Ai, fill !! Tu ets l’únic amic que tens.

Però si penses be, també tu ets el teu enemic.

He guardat la capseta que em parlava secreta.

– Qui seria qui em dava consells ?

Si en feia cas de les sentències,

com les voldria entendre ?

DE REBAIXES 20.- ANTON.-T.E.- 9-2-20.

1Antonio Fortuño Sas