SE'NS CONSTRUEIXEN PARETS....

 250.-18-10-20.

Sens construeixen parets davant nostre

i per més que ressegueixis el llenç

ni pintada hi ha cap porta tancada o oberta.

Hi ha atzucacs fabricats per quan es volen

fer servir com a espasa que barra el pas.

Qui entra o qui surt? Qui passa d’un lloc a l’altre ?

Fins en una parada d’arbriu, en un bosc,

l’entramat o teixit pot privar el lliure pas,

clar que les rames poden privar-nos circular,

però tenim nostres armes que procuraran

obrir i moure l’ impediment...

En la paret sense porta, un mall o martell

faran la feina que no voldríem ens obliguessin

a destruir, a destruir, a destruir...

DE REBAIXES 20.- ANTON.-T.E.-18-10-20.

1Antonio Fortuño Sas

 29-7-21

L'alzina quan floreix sembla que plori...

Té tants record en que pensar !

Alzina !! té records

que guarda en seu intern...

Ha escoltat tantes veus !

L'alzina en son fruit, l'aglà,

porta corona de reina...

fins us somriu si la mireu !

L'alzina, ama i senyora del lloc,

guarda el llibre de l'antigor

que ningú li pot rebatre...

És la història de sa nissaga,

de la dignitat,

del viure etern d'un poble !

DE REBAIXES 21.- ANTON.- T.E.- 29-7-21

1Antonio Fortuño Sas

ENS FAN VIURE DE PRESSA...

 Ens fan viure de pressa, ràpid,

per que no ens adonem del que fem...

El neguit ens situa en l’abisme

amb gran perill de rossolar

per la pendent del propi descrèdit.

Jurem i perjurem que no ens passarà

l’exemple fatal d’altres que alegres

jugaren amb el temps imperiós

superant, creien, etapes de disgustos

com si dels actes fóssim tots

mers visionaris que no ens afecten.

Lluïda creença ens ve a les mans !!

Tots els respirs porten conseqüències

que tard o d’hora s’han d’acceptar...

El brill de l’instant no ens faci cecs.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.-31-1-17

1Antonio Fortuño Sas

HO TÉ TOT BLAU...

 17

..................

Ho té tot blau...

Ho veu tot blau...

L’han omplert de blaus...

El cel se’l mira i exclama:

-Un altre com jo...

Tots es pensen que soc blau !!

Necis, la llunyania els equivoca...

I diuen que el mar

és el mirall meu...

Pobres penses que no arriben,

que no computen distàncies,,,

Que cullin un tros de cel,

que cullin un tros de mar...

Com tu, que la vida

t’ha omplert de blaus.

DE REBAIXES 17.- ANTON.-T.E.- 25-1-17

M'agrada

Comenta

Comparteix

DINS DE L'HABITACLE...

 27-8-20

Dins de la habitacle,pel finestral,

si escolava primera llum del matí.

Poc els llençols dirien de fred o calor,

saciada la son un flam de pensaments

s’atropellaven fent camí a la realitat.

La claror beneïa la llitera suaument...

La crossa esperava per fer camí

i un got d’aigua al gargamell

seria per assolir les primeres paraules.

Vestit, baixaria els escalons tranquil.

Avui, trobaria a l’amic Rai i amb afany

es presentarien a matar un ramat de rates

que s’havien apoderat del garatge...

Anirien per feina amb bastó i queixals.

O elles o ells... El Rai cantaria al•leluies.

SE REBAIXES 20.- ANTON.- T.E.-27-8.20

9Tu, Montserrat Masip Miró, Manoli Lleberia Catala i 6 persones més

TEVES PÀGINES...

 51.- 19-2-18

Teves pàgines i meves pàgines,

es somriuen, es contacten

secrets.

Alés que abans es trobaren

en novells sabors.

El mirar recorria

un camí ja manat, vell,

que m’hi retornava...

Ai las dels vells secrets

que encara amagava

davall de l’abric

encartonat.

DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.-19-2-18

M'agrada

Comenta

Comparteix