ENS FAN VIURE DE PRESSA...

 Ens fan viure de pressa, ràpid,

per que no ens adonem del que fem...

El neguit ens situa en l’abisme

amb gran perill de rossolar

per la pendent del propi descrèdit.

Jurem i perjurem que no ens passarà

l’exemple fatal d’altres que alegres

jugaren amb el temps imperiós

superant, creien, etapes de disgustos

com si dels actes fóssim tots

mers visionaris que no ens afecten.

Lluïda creença ens ve a les mans !!

Tots els respirs porten conseqüències

que tard o d’hora s’han d’acceptar...

El brill de l’instant no ens faci cecs.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.-31-1-17

1Antonio Fortuño Sas