17
..................
Ho té tot blau...
Ho veu tot blau...
L’han omplert de blaus...
El cel se’l mira i exclama:
-Un altre com jo...
Tots es pensen que soc blau !!
Necis, la llunyania els equivoca...
I diuen que el mar
és el mirall meu...
Pobres penses que no arriben,
que no computen distàncies,,,
Que cullin un tros de cel,
que cullin un tros de mar...
Com tu, que la vida
t’ha omplert de blaus.
DE REBAIXES 17.- ANTON.-T.E.- 25-1-17
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada