foto Google.
5 – 9 – 09
El vell ruc ha mort i ara l’enterren
en clot al panal per on molt va traginar.
Orfe d’ell la sínia sens profit... Esperen
els catúfols en el lloc quiets, en pau.
S’ha cansat de ser ànima que inútil prega,
màrfega voltant cercle ensumant seu podrit pixum
i sabent que sa vida sense ulls és cega
que no li busquin delit, no vol joc brut.
Fantasiosos l’encerclaren en la roda
fent-li veure una hisenda en propietat...
Ell, suorades, arrossegant la feina i en la poda,
les tisores li segaven fins l’aigua d’abeurar.
L’últim dia li prometeren plena festa.
-Ja va de poc- digueren- Tot serà teu.
Però el suc que a la sèquia sobreeixia a toc d’orquestra
li assolaren tota, ni un got quedà per ell.
Quan parà potes, ells surriac sonaren,
ni l’alfals tendre podia pas regar
i quatre figues que un jorn nefast a civader donaren...
i els semblava que amb escreix pagaven son treball....!!!
Per què viure sense guany si guany ens prenen ?
Per què lluitar per als farts més engreixar ?
Decidí dir prou, i avui, mort l’enterren...
Que posin al seu rei, el ruc ja s’ha cansat.
5 comentaris:
Només de veure la foto ja trobem a faltar el pobre ruc.
M'ha recordat a la cançó de la gallineta, que diu prou, que no vol treballar pels qui l'esclavitzen... Pobre ruc!!
Hi podries veure un caire polític?
M'he callat i o tenia a la punta de la ploma i posar-hi una nota, però com que uns veuen la metàfora i altres veuen el que tenen al davant, tothom que s'ho miri segons li dicta el seu magí.
Sembla que he recobrat la normalitat, en els aparells. M'han tallat fins la línia dos o tres vegades i ara funciona, que duri. Bona tarda. Anton.
Que el posin, a veure què fa...
Sí... ho reconec, hi he vist un caire polític :-))
Publica un comentari a l'entrada