28 – 3 – 10
Dins del pou
estret i fosc,
m’havien aclofat,
no em podia moure.
Tenia por de tot,
cap corda m’ajudava
a grapejar
de dits i peus
a veure la llum
i vent a cara.
El sentiment plorós
a peu descalç rondava
i la clepsa ressorgint
va collir-ne boja
els records...,
i el meu esperit
flotant pujava
a seure en el brancal
on pou calmaria set
i seti al cos daria calma.
Benvolguts records
vius, latents...
d’ells ompliré el pou
que em salvin
de la negror espesa
que vol engolir-me...
7 comentaris:
Els records sempre hi seran, estimat Anton, i ens acompanyaran, ens faran plorar o somriure.... Sentiments necessaris, com buidar l'ànima com tu fas sempre tan i tan bé.... Força i una abraçada amic Anton....
Els records són trossets de vida que sempre ens acompanyen. De vegades són alegres i de vegades tristos, però igualment importants. Uns sense els altres, no tindrien sentit.
Bon dia tingue, Anton.
La memòria és el que ens salva. Ànims, Anton, una abraçada ben forta.
És una obligació que abans descuidava, ser valent, ara m'ho reclama la mateixa vida i he d'afrontar-lo junt amb tots els meus i superar els esculls que tenim. la vostra ajuda és de mèrit, Gràcies.Anton.
MENTRES TU VISQUIS I RECORDIS...ELL VIURA,NOMES EL OBLIT ES LA MORT.
JUGANT AMB BCN.
Anton, els records s'enmagatzemen dins del cap, on hi podem buscar i rebuscar per tal de trovar el que ens fa feliços...
una abraçada... Key
Els records són valuosos, els teus records poden ser teus només o poden compartir-se. Cadascú de vosaltres, de la família, té unes imatges personals sobre el teu fill. Compartir-les imatges és fer-lo reviure en tots els seus moments.
Publica un comentari a l'entrada