foto - assumpta -
1 – 4 – 10
Fulla del llibre
de ma vida plena
has saltat del arbre
que t’acollia amb be...
Entre blanc de núvol
i de neu impol·luta
vols conservar-te sempre
ja en nostre hivern.
Tu que verda
donaves a mes ulls, vida,
que incisiva de parla
explicaves teus anhels,
ara, fora de l’arrel
que joiosa saba et conduïa
seràs empesa, un dia,pel vent ?
................
Un dia vindrà el sol
I la neu desfeta
Et deixarà volar
per Terra i Riu
com un ocell
7 comentaris:
I la fulla es fondrà, encara que sembli impossible, en cada part de la natura. Forma part de nosaltres. Nosaltres formen part d'ella. I la clau de sol, compondrà una dolça melodia.
Un dia vindrà el sol que escalfarà les nostres ànimes i serem lliures com la fulla...l'únic que hem de fer és no oblidar que aquell dia arribarà.
Cada instant ens apropem a nostre destí... Anton
Precioses i sàvies paraules....potser algun dia tots podrem somriuré , lliures, sense cap nosa ni dolor,deixant que el vent ens emporti on vulgui
És preciós!!!
Salut!!
Anton, a cada vers aprenc de tu. Gràcies, és un poema preciós!
La neu que ara gela aquests cors, s'anirà fonent i deixarà que la fulla formi de nou part d'aquesta natura, d'aquesta terra estimmada.
I la seva llavor perdurarà sempre dins de tots els qui l'han conegut i estimat.
Un poema ple de sentiment, un poema realment preciós, Anton!
Publica un comentari a l'entrada