COLLINT L'AMOR DE LA TASSA
2 – 3 -12
Sol, com beuria
el brevatge del
consol ?
Escudellant-lo a
la tassa... !!
La ceràmica fina
esperaria el
líquid circumspecta.
Una culleradeta de t’estimo,
una carícia de petó robat,
una abraçada de caliu endolcit...,
ho remenaria amb cura
i el llavi l’aplicaria a voral
i el miracle sorgiria.
Tenia el petó
d’ELLA
- la seva tassa -
- la seva tassa -
a flor de llavi,
a neguit de pell.
El consol en una
tassa
que guardaria
sempre amb ell.
Era de pell
tendra
llisquenta com la
seda..
toc
incommensurable,
toc immens.
3 comentaris:
I tan difícil com n'és de dibuixar mans!!
Segur que, si s'hi posa el cor com tu fas, es pot collir l'amor de la tassa :-)
Un amor vivo en ti del que no olvidas los buenos momentos con ella.
Un abrazo y mucho animo
El beuratge del record ens nodreix de moments feliços.
Publica un comentari a l'entrada