Tenim la soletat de l’estar sòl
i la soletat del sentir-se sòl.
Muny la ment tantes figures…!!!
S’ens encatifent tants esdevenirs
en la mirada, oida i parla
que el confuig de tot ens abrassa
i sols el silent plugim del silenci
calla entre nosaltres i ens retorna
a un escenari que podem tancar
per que ja és estadi de record.
I l’arena cau en la clepsidra
i ens posa distància al passat
i podrem retornar a veure
l’enyorn escarnit de la rialla
que ens hem fet en la taula
de la conversa i del got
on miren com surt la lluna
i el llençol espera un petò màgic
d’encontre amb l’espera
d’un altre dia que sigui millor.
…………………………..Anton
2 comentaris:
No la tenim, la sentim. És un sentiment que es pot enderrocar per altres, tot i que pensem que no.
La sentim, a dies més i a dies menys...
M'agrada el pensament que un altre dia serà millor.
Tots tenim dies i dies, Anton!
Publica un comentari a l'entrada