Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Teresa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Teresa. Mostrar tots els missatges

dimarts, 13 de març del 2012

I EL FULLAM... acrìlic


He pensat enviar-lo a L'Assumpta. es la primera que em va posar en un entrar i sortir el seu logo de SEGUIDORS fa tant de temps !!, però es va donar la circumpstància que va ser allò de veure i desaparèixer... Desprès ens va explicar que no jugava en aquest joc.
Ella sap que m'ha fet favors impagables i he intentat correspondre adeqüadament... Ara, fa temps que la tinc descuidada... Vaig poc a posar comentaris encara que m'agradi i molt el que s'exposa... Poso els meues trenets  i si no em cauen acomodo doncs,ho deixo... No oblido a tants que esteu donant vida a la xarxa i de retruc a tots i a mi en tantes ocasions. Visc ara una altra etapa de la meva vida de les moltes que m'han tocat i un no s'acaba d'acostumar al que no pot refugir... Per a tu doncs, aquesta menuda mostra d'afecte i GRÀCIES en particular pel que has fet per mi. Anton.

13 – 3 – 12
I el fullam
fent-se garlanda al coll
s’ompli de robins,
la llum els hi emmarcava.
Adornaria
el collaret de l’ innocència
i el blanc seria vermell
amb esclat de passió 
i amor sense calma,

diumenge, 11 de març del 2012

PREGUEM... acrílic





 Unes margarides de color ( deuen tenir el seu nom, que jo no sé) per adornar aquest comentari entrat al blog de Pilar de A ENCESA DE LLUM.  De la PREGÂRIA del seu escrit hi he tret aquest suc.En aquell blog sempre pots fer meditacions llargues i extreure moltes conclusions dins del curt escrit, però llargs, inacabables esboços del que exposa. Sempre hi veig una dosis forta de'psicologia d'alt nivell que no et deixa immune i t'arrastra  a sentir al llegir una suau delícia. Proveu-ho. 
A!, i naturalment, aquest ram li enviaré per que pugui jugar amb sa mirada. Ho he fet amb acrílic i has de llençar el pinzell i oblidar-te d'altres formes de pintar. No he assolit el que volia plenament, però ja es veu la intencionalitat ... Ja anirem millorant la afició, que sols aspiro a això. Anton.
Preguem
no diem amén encara...
Desgranem tots els desitjos
per un dia ple d'empenta.
Que el boirim no apagui el sol.
que la pluja asaoni tots els cors
que el ventijol porti pau
a les mans entri el treball,
als ulls el goig de les galtes
plens de mel i mató per als altres
Desgranem el vell rosari
de pregària envers l'altre
que li digui que l'estimes
que l'ajudes en les desgràcies
i balles amb ell de joia 
quan el llavi canta dances...
Desgranem nostra font que regui
totes les valls ignorades...
i desprès diren AMEN
i que es compleixin desitjos.
................ Anton.
Val la pena ensopegar en pedres que et fan meditar curosament.

11 març, 2012

dissabte, 10 de març del 2012

LA BELLA ANA ... dibuix Carme

No puc apreciarf quina es veu millor,la de dalt és de 8'5 i la de baix  de 47'5és la que m'ha enviat la Carme quan ja estava feta la entrada i jo no hi era.Ara és quan he pogut fer la comparació. sembla més fosca la de dalt aquí quan la incrusto per fer la comparació, No sé... Anton.

Dibuix de la Carme. 
Escrit en un comentari al seu bloc 

Ensolsits en l'avellanar
la parelleta fresqueja
fa calor pels endorrials
i la roba neguiteja...
- no hi entra ni fum ni llum,
i llavis i mans tenen gana -...
Posa el cabás més amunt
que no lluco l'avellana...
Dos me n'han caigut al pit
al sorollar-ne la rama...
La tercera tinc als dits
li faré bona muxaina...
....................
I als nou mesos més o menys
no van tenir més remei
que batejar l' A BELLA ANA

divendres, 9 de març del 2012

En el DESASTRE....



9 – 3 – 12
Davant el DESASTRE.
la paraula calmada
pot remetre’n suaument
a l’instant anterior.
Res recula en el temps,
ens diu la natura.
Som nosaltres que
ens entornem,
dins nostre,
amb la situació
del record actiu, vivent.

dijous, 8 de març del 2012

RECORDANT UN DIA VUIT... aquarel·la de l'Anton


Sorties dels nostres cors
i escrivint-ne poques fulles.
Quasi ni et coneixiem
sempre ens sorprenies
i vares voler el record
deixan-lo com l'única petja.
Derivares el teu viure
en l'altra fulla preciosa.
Ella ens explicà dilecte
el que TU mai no ens diries
Fa poc que et va seguir,,
quê et tenia que explicar ?

Sols torneu en la memòria
esgarrapant amb deliri,
no us calma vostra mare
que arrencareu de la vida.?
Tres ciris fent llum tenim
com estels que aclareixen
un camí que no voliem...
Per què heu fugit de la ma
que us estava dant carìcia ?
........

dimecres, 7 de març del 2012

EN EL MAR CALM... aquarel·la de l'Anton.

En el mar calm suraria el canyar
amb ventijol callat, reflexes plens de llum.
Pensaments honorant nou dia.

dimarts, 6 de març del 2012

COLLINT L'AMOR DE LA TASSA.- boli ràpit pintat


COLLINT L'AMOR DE LA TASSA
 2 – 3 -12
Sol, com beuria
el brevatge del consol ?
Escudellant-lo a la tassa... !!
La ceràmica fina
esperaria el líquid circumspecta.

Una culleradeta de t’estimo,
una carícia de petó robat,
una abraçada de caliu endolcit...,
ho remenaria amb cura
i el llavi l’aplicaria a voral
i el miracle sorgiria.

Tenia el petó d’ELLA
- la seva tassa -
a flor de llavi,
a neguit de pell.
El consol en una tassa
que guardaria sempre amb ell.
Era de pell tendra
llisquenta com la seda..
toc incommensurable,
toc immens.

dilluns, 5 de març del 2012

JA HI TORNEM... ACRÍLICS.

LES LLÀGRIMES D'UNA FLOR...
......................
Ja ni tornem a ser...amb els ACRÍLICS. Avui amb dos colors m'he plantificat fer aquest ram estrany que no sé quin tipus de flor és.
Encara li tinc MOLT respecte i por, ja que no sé com reacciona i crec que necessito unes quantes hores de conviure-hi i potser fer-hi migdiada i que em conti com l´he d'agafar si bruscament i ràpit o suaument acariciant-lo...
No em desagrada el distreure el temps amb aquest medi, sempre és agrait i treu el seu fruit a relluir... Com que ell em mana i és un manar de no parlar i dir,fes-ho aixì o fes-ho aixà, res, que aniré provant-li les pessigolles a veure com reacciona i copsar si ens posem d'acord i ens lluim una mica. L'aventura pot fructificar... Tot això potser es més un soliloqui que una declaració d'intencions. Jo vaig seguint com el burret que ja sap el camí de les dificultats i amb el ramal a l'esquena va peuant el que el far del temps li posa per davant. Bon dia a tots 
 Avui fa dos any d'aquell tràgic dia. I el temps passa ... I demà tres messos de l'altre tràgic dia... I el temps passa... I jo per aquí... Quantes gràcies us he de donar a tots vosaltres per l'empenta, per l'ajut que em doneu per que no caigui al pou.... I el temps passa... I encara soc aquí...Anton

dissabte, 25 de febrer del 2012

EL SILENCI ENGOLEIX... BOLI RÀPIT



25 – 2 – 12
Blanc o negre el silenci engoleix.
Enramat dins teu barra pas al so.
Dringa davall el llençol de la calma
i no esberla el padellàs que llença el vent.
Solitud. Quietud. Fosca insondable
de la veu embolicada obturant el soroll.
Per què el silenci calla quan per dir,
la parla pot expressar son extens ideari ?
Calla com resguard guardat en escriny de joies
i ni la clau al pany gosa obrir el reservat.
Parla, obre la veu que clami teva queixa,
que la nuvolada sàpiga que et tapa el sol...
Fes parlar el silenci, rajolí de l’ànima...!!


.....................

Carme ha dit...
Fes parlar el silenci, amic,
sigui en dolls de saviesa
o com una de queixa. 

No importa com parli 
cada silenci,
sabem que els teus mots 
seran rajolins de vida 
com sempre, 
profundament viscuda.

25 de febrer de 2012 19:46

dimecres, 15 de febrer del 2012

DE VEGADES... boli ràpit



15 – 2 – 12
De vegades silencioses,
de vegades amb esgarip
solquen les aus com idees
que ens apropen nostres destins.
Emprenen l’altura d’on miren
el viatge al lloc desitjat...
Cop d’ales. Paraules enceses
anunciant el nou estrat.


dimarts, 14 de febrer del 2012

EL SECRET ... boli ràpit



14 – 2 – 12
Mentre tenim el secret
sense xafar-li la closca
és de molt interès
i tothom el vol saber...
Tallat el cordó
i nascut el nadó... Ja...
Ja sabem la fesomia :
-És com tu...- ens alegrem
I el secret ha xafat
closca, rovell i clara

No podem retornar-lo
a estat verge...
Hem destruït el ser important.
Ens hem despullat.

dilluns, 13 de febrer del 2012

INCOMBUSTIBLE... aquarel·la de l'Anton



13 – 2 – 12
I segueix incombustible al vent i al sol,
A la marmitada de bromall que circula
Fent estralls, eixugant tot el pedram.
Impertèrrit té fe en l’arrel covada
Que travessa reble i topàs del terrer.
Ha arribat al lluny com llanterna viva,
Com campanar vivent, incòlume gegant.
Ha de portar sa renta a final i no descansa,
Doncs, va prometre ser fort fins extenuar-se
Per que l’espasa i destral l’ajoquin
I li seguin tronc, branques i pollancs.

dijous, 9 de febrer del 2012

EL DESIG...aquarel·la de l'Anton.



8 -2 – 12
El desig és la força que t’empeny.
La voluntat, el treball arrelat dins.
Tindré prou voluntat
Per amorosir el desig?
No vull angoixar-me,
Qui sap si mai no ho he d’encabir.

dilluns, 6 de febrer del 2012

MIRES AL LLUNY... BOLI RÀPIT



5 – 2 – 12
Mires al lluny que ja tens...
Ja és la teva realitat per mi insondable.
Aquell futur desconegut, imaginari
on volem transitar serens i lliures....
i...vas triar el sis màgic
per unir-nos més els dos
en l’humà calendari...
Previsora dels detalls
m’embolicares per sempre
en teus dits tenallant-me.
Si ans érem dos en un,
ara... 
................

divendres, 3 de febrer del 2012

A LES GALTES EL SOMRIURE.. aquarel·la de l'Anton. CABACES ÉS UN BELL POBLE - FESTA MAJOR







2 – 2- 12
A les galtes el somriure
sortint-ne
de l’instant del fred.
Fred que el vent porta.
Fred que no es vol intern.
I,... el somriure
treu l’esperit al carrer
i ens clama i exclama :
-Per què vols el fred  ?
........
CABACÉS ÉS UN BELL POBLE
Avui , dia 3 de febrer, sant Blai és la festa major de Cabacés. L'any 98 en el seu programa de festes hi van incloure aquest escrit que veiueu més avall, propiciat per Vicent A. i Roser Ll. dos bons amics meus.
Jo vaig perdre el llibret o es va distreure entre el paperam i no el trobava. Un dia a una persona amiga Pilar.S.oriunda de Cabacés i que resideix molt prop de casa li vaig consultar i seguidament em va facil·litar el programa, avui poso aquí l'escrit. Estic fent un Power Point amb fotos recollides d'altres persones i de meves amb mateial escrit en temps en que la Roser Ll.- fa més d'un any que ens va deixar- m'esperonava per que redactés coses referents al seu lloc de naixença.Anton- 3-2-12.


dijous, 2 de febrer del 2012

MA I MARGARIDES...boli ràpit pintat



1- 2 – 12
Necessitava la ma esquerra
Per sostenir el seu desig floral.
Posaria el gest a la dreta.
Ploma i paper jaurien espera.
I contaria SIS i NOS sense collir
Els càlids, tendres, impol·luts pètals
Buscant un diccionari de mots
Per alabar la impensada troballa.
Lliuraria la ma sa indulgència
Sense abandó del polit desig
D’un resultat pensat i somniat.

dimecres, 1 de febrer del 2012

MA I CABELL... BOLI RÀPIT PINTAT



1 – 2 – 12
Per que no pots acaronar el cabell
et rebel·les, oh, ma, imposant parada ?
Lluny el temps que dilecta collies
el braçat de mots i escampaves gra
en la sembra del terreny perfumat.
No supleixes la carícia que t’ajudava
a ser portant de joia en el frec de pell.
Carícia fonda, intensa que et gloriava.
Afinaves les gemes. Suavitat extenuant,
fincaves en la cabellera el teu rosari
ple de paraules adjectivades en el somriure
.......................

dimarts, 24 de gener del 2012

A LA CONCA DE LES MANS.... boli ràpit



24 – 1 – 12
A la conca de les mans
he engrapat els pètals
-instants que vares desgranar
Del teu viure de moments tendres -.
Un fotimer de joia emparada
en el cloure de robustes mans
que ensenyen el batec d’un cor,
ara que en l’espera  es complau
en el gust de sentir els instants
que sols en record tornen...

dilluns, 23 de gener del 2012

COM SI MAI... BOLI RÀPIT



22 .- 1 – 12
Com si mai hagués marxat del meu costat
seguíem remant en la barca dels somnis
on un dia hi vessàrem anhels i esperances.
El riu quiet i el cel blau ens miren intensament
i la barqueta emmirallada encara fluctua
en el líquid que va sostenir tantes paraules.
Ai, rems reflectits que impulsàveu lleugers
dos cossos units vivint una sola vida.
Seguiu, encara hi som esperit i cos
que volem arribar a proposada fita.



dijous, 19 de gener del 2012

...I VINDRÀ EL VENTIJOL...boli ràpit.


18 -1 - 12
...i vindrà el ventijol i abraçarà la bardissa
i la rosa blanca baixarà sa puresa
i estendrà son perfum d'estima
a la pell d'agraida terra.