23.- 23-1-23
Quan
trobes quelcom que has perdut
la
alegria és infinita...
A
mi m'ha passat...
Collint
olives vaig perdre
el
senyal d'estima,
l'anell
de casat... una joia,
una
firma que no es pot estripar...
i
perdre-la...
Aleshores,
tots
els terra del arbres collits
varen
ser apamats i no va aparèixer...
Del
porgador a recollir-les netes...
Allí,
sí, allí la mestressa el trobà...!!!
Al
retornar-me'l al dit em va dir...
-NO
EL PERDRÀS MAI MÉS...
I,
ara, el tinc ben guardat
rememorant
sempre a la mestressa
que
amb joia el trobà.
Es
un valor que em fa viure,
és
un valor que avui seria:
NOCES
DE DIAMANT...
//
No perdeu mai aquest anell
que
impregnat d'amor
és
senyal d'estima
i
és la fortuna que mai
en
altre signe hem de trobar...
DE
REBAIXES 23.- ANTON.- T.E.-23-1-23
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada