Fes
camí amb espardenya lligada
que
els vells t’esperen lluny de casa...
Ensenya
l’ànsia i neguit que t’aclapara,
vols
anar amb crossa fins la muntanya,
el
més alt que puguis, on el mirar s’allarga
i
veuràs altre planúria que copses llarga
i
pics plens de rocatge que sol s’aguanta...
Camina,
respira, reposa i cansat, calla...!!
però
penetra en l’escenari i allí, balla
de
content, d’alegria que teu cor inflama
per
que saps que no estàs sol i et guanya
la
immensitat que davant teu s’escampa
i
goig i joia el veure’l et causa.
T’agenolles
reverent,
ta
vista no t’enganya.
La
immensitat ens aclapara.
Siguem
valents governem-nos
en
un univers que sempre te a punt el canvi
si
volem escoltar i rebre sa paraula...
DE
REBAIXES 23.- ANTON.-T.E.- 3-1-23
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada