260.- 20-10-18
Marxes,tornes,calles, crides,medites, xerres.
Estem fets per el contacte, ens és imprescindible.
Caminem per un entorxat de dificultats
que ens posen i les hem de sortejar,
Som mers sers volubles àvids de relació
i marxem i tornem al lloc que ens és propici.
Si callem ningú s’assabenta de nostre pensar.
Per al crit l’orella s’esgarrifa però ens sent presents.
En el seti amb el cap baix ens contacten
com a estressats mentre filosofem
i si insospitadament fem de la boca niu de parla
que no escolta si no a ella que s’esbrava
i no silencia en l’aire seu delit prepotent
és ell qui té raó i raonament, el demés és fútil.
DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.- 2-11-18
............
261.- 21-10-18
Quan vindria el perfum de rosa a airejar-nos ?
Desitjava el glatir de la seva presència.
Era fora del jardí que tant la cuidà.
On buscaria son perfum que el vent s’emporta?
Golós de tenir un tresor que el trastocava
lluitava per els voltants clamant assolir-la
amb mai cansada veu, com si la olor
escoltés els precs de l’amant desesperat.
Molt creia quan altra flor despertava a l’incert.
DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.- 3-11-18
16Tu, Manoli Lleberia Catala, Dolors Fortuño Escoda i 13 persones més
1 comentari
S'ha compartit una vegada
Comparteix

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada