Com en el fogardal hi ha el moment àlgid,
el decrèpit el succeeix desprès del instant d’eufòria...
Desprès del foc el brot tendre i verd retorna al prat.
I la cendra ,avui,vola descontrolada al neguit del vent.
Plourà demà i amorós i amable pot conformar el nou cell...
Qui no diu que terra que ha sofert en carn viva la crema
com formiguer de l’hortolà que esterilitza el terrós,
no pot ressorgir revivificat amb més força que abans no assolia ?
Els anhels no tanquen aixetes, obren la clepsa a la claror de il•lusió
que l’hem de fer perdurable en nostres actes assegurant
sempre l’aire viu, l’aigua amorosa i la llum serena.
DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 30-10-17
1Antonio Fortuño Sas

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada