S’exaltà
al veure per terra
la
veritat malalta, esquelètica,
i
amb ranera esperant mortalla...
La
hipocresia nascuda verge
ara
creixia com tempesta de gota grossa
i
avançava, impertèrrita, amb l’engany
suant
displicent i repartint reverències...
Hauria
volgut sempre la serenitat
de
comprendre com la mentida
es
val de veritats certes per entrar
en
la soflama del hipòcrita...
Mal
junyida i sense protecció
quedà
enclaustrada en presó
com
reu...
La
hipocresia jove i valenta
l’havia
suplantat unint-se al mentir,
aquell
mentir somrient
que
sembla que la veritat hi brolli...
Estava
establert el regne...
Qui
es creuria les veritats
si
no era la pròpia ?
Ja
muntaran el concili .
DE
REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-9-1 - 16
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada