No
era covard i valent pujaria fins dalt de tot
de
la serralada com anxaneta a veure
i
a conquerir la vesant prolífica del extens pla.
Amb
el sarró al coll i en el pit la quimera
trepitjaria
ben calçat per camins de cabres
esperant
trobar el goig de nova mirada.
Es
lligà sabates ben femades i tirà amunt.
Les
dificultats pensades es multiplicaren
mes
ell, impertorbable, deixà la tovor del panal
i
anà ascendint pel pedruscall i esbarzeral
impertèrrit
com pigmeu fet gegant en la cuita.
Rossolant
i punxant-se, cap alt i esquena dreta,
insuflava
en seu esperit l’alè de la victòria:
- Arribar a
saltar l’encavallada de la serralada ...
Però
els bons desitjos, els esforços dignes
poden
veure la traïció rondant molt propera
i
va succeir que a la sabata esquerra un
pedrot
li
va rossegar la sola i ara els seu caminar
era
sense protecció des de turmell a sola...
- Mal vinguda
sabata, tu em fas la guitza...
Retornaré al
lloc per canviar-la... !!
De
vegades els grans esforços no son colrats,
de
vegades ens trobem injustament anorreats...
Aleshores,
cal serenitat i tornar a començar...
La
prèdica i el pas ferm per arribar al cim
han
d’omplir la voluntat sense retruc advers.
DE
REBAIXES 16,. ANTON.- T.E.- 4-1-16.
..........
1 comentari:
S'escau molt a l'actualitat política.
Publica un comentari a l'entrada