Com que li
havien omplert el cervell
de paraules i
més paraules comprensibles
desprès
d’anàlisi amb cura que el deixaven delirós,
en collia una de
tantes que circulaven
per que les fes
reals en seves converses
sense jurar-se
dins seu que les creia necessàries...
Tenia la
Resolució de la Revolució, dit de cara
O Revolució de
la Resolució,amb moneda veient cul.
El garbuix que
se li produïa era d’època
i ja no pensava
per ell intrínsicament segur
o per qui
insistentment li matxucava seva ment.
Volia marxar al
desert amb la carabasseta de vi
a meditar tants
desgavells en persones cultes.
Havia entrar en
el declivi del seu pensament
i necessitava
curar-se d’aquest malaltia
infosa per peus
esquerres i dretans
que no és
suportaven a caminar junts...
Resolució de la
Revolució
O Revolució de
la Resolució...
Colliria l’escopeta
de la fira
I miraria de fer
blanc, a QUÈ, a QUÌ ?
.......SILENCIS
70.- No
trepitgis el mosaic descalç...
1 comentari:
Desorientats, tots... A veure si la resolució arriba d'una vegada que això no s'aguanta per enlloc...
Publica un comentari a l'entrada